La tecnologia s’ha convertit en una aliada clau per millorar l’atenció als trastorns de la conducta alimentària (TCA), especialment en territoris rurals amb menys accessibilitat a serveis especialitzats. Així ho demostra el projecte presentat avui al Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, que incorpora realitat virtual immersiva i connectivitat 5G per oferir sessions psicoterapèutiques supervisades en remot. El sistema permet rebre part del tractament des de casa, sense haver de desplaçar-se als centres hospitalaris, i mantenint la qualitat i la seguretat de l’atenció.
Realitat virtual i 5G per fer arribar la teràpia a entorns rurals
A les Terres de l’Ebre, diversos joves amb TCA tenen dificultats per accedir a teràpies especialitzades, ja sigui per les distàncies o per les limitacions del territori. El pilot, desenvolupat pel Centre d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre de la URV (CISTE) i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, ha mostrat que la realitat virtual pot reduir aquestes desigualtats, permetent que els pacients rebin la teràpia des de casa amb la supervisió remota del professional, que segueix la sessió en temps real a través de la plataforma.
El projecte s’ha aplicat durant sis mesos a deu joves d’entre 12 i 24 anys, persones que s’atenen al servei de salut mental infantil i juvenil de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre. Els participants es van dividir en un grup experimental, que va realitzar les sessions immersives, i un grup control que va seguir el tractament presencial habitual. Les sessions immersives han permès treballar aspectes clau del tractament: la percepció corporal —mitjançant avatars configurats segons I’Índex de Massa Corporal (IBM) real del pacient— i l’ansietat davant del menjar, amb escenaris com un restaurant virtual en què el professional guia la sessió mentre el pacient experimenta l’exposició en 3D.
Resultats del pilot: reducció de l’ansietat i millora de la percepció corporal
Els resultats obtinguts mostren que aquesta tecnologia no només és viable i segura, sinó que pot contribuir a reduir l’ansietat i canviar la percepció corporal dels adolescents que conviuen amb aquesta patologia. En el grup RV s’ha detectat una reducció de l’ansietat, especialment de l’ansietat tret, indicador de tendències emocionals més estables. Al mateix temps, s’ha observat canvis en la percepció corporal per que fa al que es considera saludable i una millora de l’IMC real.
Pel que fa a la tolerància física, els nivells de cybersickness —una molèstia similar al mareig que pot aparèixer en entorns de realitat virtual— han estat molt baixos i clínicament insignificants, confirmant la seguretat de la intervenció. A escala tècnica, la connectivitat 5G ha permès desenvolupar les sessions en remot de manera fluida i sense interrupcions, demostrant que la tecnologia pot ser una aliada real per fer arribar tractaments especialitzats a territoris dispersos sense comprometre la qualitat assistencial.
Segons la directora de la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de la URV, Silvia Reverté, “la realitat virtual ens permet recrear espais i situacions d’alta càrrega emocional en un entorn absolutament segur i graduat. Aquesta immersió no és només un recurs tecnològic: és una eina terapèutica potent que ajuda els joves a identificar pors, distorsions i reaccions que sovint no afloren en un entorn convencional. L’estudi pilot mostra unes tendències preliminars que aquest tipus d’intervencions poden ser un complement clau en les fases inicials del tractament”.
La investigadora principal del projecte a la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Lídia Sarrió-Colàs, ha remarcat que “els trastorns alimentaris tenen un impacte emocional i clínic molt profund, i la distorsió corporal és un dels aspectes més difícils de modificar. Els resultats del pilot indiquen que la realitat virtual és útil per reduir l’ansietat i millorar aquesta percepció, fins i tot amb una mostra petita. És especialment rellevant que això s’hagi aconseguit en un entorn rural i amb sessions supervisades en remot, perquè reforça la idea que la tecnologia pot ampliar l’abast de l’atenció especialitzada sense perdre qualitat”.
Projecció de futur
El pilot obre ara la porta a una segona fase d’investigació amb una mostra més gran i la incorporació de noves eines tecnològiques per avançar cap a escenaris immersius més personalitzats. El model desenvolupat a les Terres de l’Ebre representa una oportunitat per transformar l’accés als serveis de salut mental en zones rurals, posant la innovació al servei de l’equitat territorial i de l’atenció personalitzada als joves amb trastorns alimentaris.
Un projecte d’Àrees Digitals
El projecte s’emmarca en la iniciativa Àrees Digitals, impulsada per la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, amb el suport de Mobile World Capital Barcelona i el centre de recerca i2CAT. El projecte també compta amb la implicació del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la Diputació de Tarragona, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), i el Consorci per a la Promoció del sòl industrial del Molló. Ha estat promogut per la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de la URV, sota el lideratge de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre.
La presentació s’ha fet en el marc del workshop “Trastorns de la conducta alimentària i noves tecnologies”, organitzat per la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de la URV i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, en el marc del Dia Internacional dels TCA, que se celebra el 30 de novembre. Ha comptat amb la intervenció de la directora general d’Economia i Societat Digitals de la Generalitat de Catalunya, Sandra Ruiz; el CIO de Mobile World Capital Barcelona, Eduard Martín; el Gestor d’Innovació Territorial del centre de recerca i2CAT, Òscar Alavedra; la investigadora principal del pilot de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Lidia Sarrió-Colàs; i la directora de la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de la URV, Silvia Reverté.
){kind=link}